PANELL FINAL

En el panell final de representació de tota la informació recopilada durant el seminari, i redactada en aquest blog, he dividit la informació en dues parts, que surten de la part central, on es troben les dues imatges:

-       En la part inferior del panell, hi apareixen dues columnes, en cada una d’elles hi han imatges que representen l’evolució, els precedents i els descendents de (en el cas de les meves imatges), la Chaise Longue de Le Corbusier, i les estructures de construcció dels gratacels de Chicago (iguals en el disseny de mobiliari).

-       En la part superior hi han dues columnes, en cada una d’elles apareixen imatges de Le Corbusier, i de Chicago. Els dos títols de cada columna són: Estructures i Ergonomia. He triat aquests dos apartats perquè son els grans punts en comú entre les dues imatges, allò que les uneix, mentre que m’he centrat en la representació d’allò que les diferencia en l’apartat de baix d’evolució històrica, context i descendents, on podem veure que cada una segueix un camí diferent, tot i que en molts casos iguals, com és sempre en el cas de la utilització de les estructures metàl·liques per resoldre problemes en el disseny i l’arquitectura.

Chicago abans de l'incendi - Cases de fusta Balloon Frame

S’anomena Ballon Frame a un tipus de construcció de fusta característic dels Estats Units, consisteix en la substitució de les tradicionals bigues i pilars de fusta, per una estructura de llistons més fins i nombrosos, aquests són més manejables i poden clavar-se entre sí. Aquesta tipologia constructiva produeix edificis (normalment cases d’una o dues plantes) més lleugers i fàcils de construir.

Aquesta tipologia constructiva va sorgir als Estats Units durant el segle XVIII, com a adaptació de les vivendes de fusta europees, als mitjans disponibles en aquella època.

A través de l’alleugeriment de les peces de l’estructura, es van aconseguir substituir les juntes de fusteria, que eren excessivament complicades de realitzar per personal no qualificat, per en el seu lloc, fer ús de simples claus.

La ciutat de Chicago és a la que se li atribueix el desenvolupament del sistema constructiu del ballon frame, al voltant del 1832

American Gothic, Gran Wood

És una de les obres més conegudes del pintor americà Grant DeVolson Wood. El quadre va ser exposat per primera vegada al Museu d’Art de Chicago, i allà segueix actualment.

El quadre mostra a un granger sostenint un trident i a una dona, tots dos davant d’una cosa construïda amb fusta (tècnica del ballon frame) d’estil gòtic.

MOVIMENT MODERN – Arquitectura i disseny

El Moviment Modern és un estil principalment arquitectònic, però que també s’extén en l’àmbit del disseny. Sorgeix a principis del segle XX, aquest moviment considerava a la raó i la funcionalitat com els únics organitzadors vàlids dels espais humans. El Moviment Modern en l’arquitectura va formar part dels moviments d’avantguarda, els quals a principis del segle XX, van intentar renovar l’art. Aquesta renovació radical va formar part d’un esperit revolucionari de l’Era Moderna (1750-1950), en la qual la seva última etapa va ser la industrialització. 

Es considerava que l’estètica era el resultat d’una metodologia racional, per tant, aquesta estètica era prèvia al procés de disseny i es generava dins de la cultura de la industrialització.

L’estil més marcat d’aquest moviment va ser conseqüència d’una reacció a l’ornament i la conseqüent tendència a un estil purista que exigia plans blancs i finestres en tota l’amplada. Un dels lemes d’aquest moviment, promogut per Le Corbusier, era el que afirmava que una casa havia de ser “una màquina d’habitar”. Els majors representants d’aquest estil tan racional, entenien que l’arquitectura i el disseny del Moviment Modern, representaven un “estil internacional”, tot i que després va assolir trets particulars i característics a diferents països com els Estats Units, Argentina i Brasil.

Un dels grans antecedents d’aquest moviment, dins de l’àmbit arquitectònic, però també conseqüentment en l’àmbit del disseny, es l’estil de L’Escola de Chicago. La reconstrucció de la ciutat de Chicago després de l’incendi de 1871, va permetre dissenyar amb total llibertat, edificis de moltes plantes d’alçada – gratacels –.

Característiques d’aquest moviment, en l’àmbit del disseny i l’arquitectura:

-       La principal exigència en la construcció d’un edifici o en la creació de mobiliari, és assolir la major utilitat possible.

-       Els materials i el sistema constructiu emprats han d’estar completament subordinats a aquesta exigència primària.

-       La bellesa consisteix en la relació directa entre l’edifici/objecte i la seva finalitat, en l’ús racional dels materials i en l’elegància del sistema constructiu.

-       En l’estètica d’aquest moviment, cap detall val per si mateix, sinó com a part necessària del conjunt. Lo que funciona bien, es bello.

Disseny industrial del moviment modern

-       El taller de mobles de la Bauhaus:

Dins del taller de mobles de la Bauhaus, hi havia l’esperit de fabricar mobles de disseny capaços de ser realitzats en sèrie. Dins l’escola donaven un curs preliminar on ensenyaven als alumnes a treballar els materials, el color i la forma. El major exponent en el disseny de cadires en aquesta escola d’Alemanya, va ser Marcel Breuer, el qual va popularitzar la utilització de l’estructura tubular en el disseny de cadires (tot i no ser el primer en utilitzar-la). D’aquesta escolta també destaca el creador d’una de les cadires modernes més coneguda, i que provablement més unitat d’aquesta s’han venut, Mies Van der Rohe, i la seva Cadira Barcelona o la Brno.

-       Las cadires de Le Corbusier:

Tot i que no va realitzar un gran nombre de cadires i butaques, va crear altres mobles com la seva butaca cub, dissenyada el 1928, que va suposar una gran aportació al disseny de mobiliari modern.

Dins l’àmbit de Le Corbusier, també destaca el dissenyador René Herbest.

· El primer disseny que va crear Le Corbusier juntament amb altres dissenyadors, va ser la Cadira LC1, presentada el 1928. Aquesta cadira tenia un suport ajustable en altura, que permetia a l’usuari triar la postura més còmode.

· Altres dels disseny més reconeguts de Le Corbusier han estat els LC2, LC3 i LC5, sofàs de 1, 2 i 3 plaçes, pensats per revolucionar la fabricació en sèrie de mobles moderns. 

-       Els dissenyadors escandinaus:

Tapiovaara, Alvar Aalto y Arne Jacobsen, son uns dels dissenyadors escandinaus més destacats. Els seus dissenys tenen en comú el gust per el disseny orgànic, el qual es recolza principalment sobre la fusta laminada, que va ser un material del qual la seva tècnica de producció va evolucionar a passos de gegant, ja que cada cop es podien aconseguir formes més radicals amb aquest.