Chaise Longue de Le Corbusier, 1928

 Probablement el tipus de butaca Chaise Longue hagués evolucionat molt poc, des de la pintura de Josefina Bonaparte, si no hagués estat per Le Corbusier, qui l’any 1928 va reprendre l’esbós tradicional d’aquesta peça i la va convertir en un veritable icona del disseny contemporani.

La famosa peça de Le Corbusier va ser creada juntament amb Pierre Jeanneret i Charlotte Perriand. Es tracta d’una de les peces de mobiliari més significatives en el procés de civilització, és el centre fonamental de l’interiorisme i el bon gust contemporani. Aquesta peça sembla ser el centre de qualsevol saló modern, que es preï de cosmopolita.

També es coneguda amb la sigla B306, va ser presentada en el Salon d’Automne, de París el 1929 com a part de l’Equipement interieur d’une habitation.

Chaise Longue exposada en el Salon d'Automne el 1929

Elements que la formen i fabricació

Es tracta d’un balancí ajustable, fabricat a partir d’acer cromat el qual descansa sobre una base de metall y d’acer negre o opac. Unes bandes de cautxú elàstic, subjecten un coixí fet a partir de cuir de vaca natural, o en negre (podem trobar les dues versions), amb un recolzador per el cap, també ajustable, d’escuma de poliuretà o bé ploma revestit de pell o tela.

Fabricat per la firma italiana Cassina sota la llicència de la Fundació Le Corbusier.

 

Podríem parlar d’aquesta butaca com un dels clàssics més famosos del “grup Le Corbusier”, formada per dos elements lliures entre si: la base i el seient o superfície per reclinar-se. Aquesta base (seient) marca una línia, un camí, que representa les corbes del cos humà; fluctua sobre la base i pot discórrer sobre ella sense cap mena de mecanisme, amb un lliscament continu, de tal forma que fa possibles tots els angles d’inclinació, i alhora manté l’estabilitat gràcies al contacte de l’acer amb la goma que recobreix les travessies de la base.

Le Corbusier la va definir com una “autèntica maquina de descansar”, y va dir que per dissenyar-la havia pensat en la figura del cow-boy que fuma assegut amb els peus cap amunt, recolzats a la bora de la xemeneia.

L'exclusivitat del moble - Relació amb l'art

La “chaise longue” es troba en diferents moments de la història, com a moble en sí, que forma part de tot un decorat, gravat en les nostres ments. Tots podem recordar la típica imatge de l’emperador romà reposat sobre una butaca allargada, coronat amb la fulla de llorer y vestit amb la toga blanca, el qual esta bevent d’una gran copa de vi. L’emperador es troba còmode, reposat sobre aquest moble i des del qual observa tot allò que l’envolta. Per tant, a la “chaise longue” li podem atribuir un caràcter distintiu, d’exclusivitat, com a moble. Qui tenia temps per reclinar-se a llegir, a conversar amb amics o bé a escoltar opera sobre aquesta butaca, era, sens dubte, un individu sofisticat, que simplement no necessitava utilitzar les hores de llum del dia per treballar, sinó que es podia permetre certs luxes com aquests, o inclús a vegades molts més.

Antonia Fraser, en el seu llibre; Marie Antoniette: the journey, senyala que aquesta en el seu palau del Petit Trianon a Versailles, la reina tenia 10 chaise longue pels seus amics i una molt especial, que va dur amb ella fins el seu empresonament, en la qual hi descansava tots els dies.

La mitologia índia mostra, per altre banda, al Visnu, déu de l’univers, reclinat sobre un llit de dia i sobre la gran serp Ananta; ell mira tranquil l’oceà de llet que representa l’equilibri i l’ordre absolut del cosmos. Aquesta imatge d’aquest déu reclinat, dormint en un llit de dia és senyal de la seva transcendència i estat de Nirvana. Amb aquesta representació es fa referència a la forma d'estirar-se sobre la "chaise-longue".

És un disseny simple i ergonòmic, i va ser una peça que va definir durant varies etapes històriques el centre social de la llar. És una peça central en qualsevol espai que convidi a la conversació, ens convida a gaudir d’una migdiada, una lectura, o simplement d’una breu estada en plena sala d’estar.

Chaise Longue en l'art

Escultura de Paulina Bonaparte, germana de Napoleó Bonaparte, creada per l'escultor Cànova

Desnudo de Madameoiselle O'Murphy, quadre de François Boucher, pintor de l'època del Rococó francés.

Josefina Bonaparte, va ser retratada per Jacques-Louis David, pintor del Neoclassicisme.

Aquest quadre va ser el que va inspirar a Le Corbusier per crear la seva famosa Chaise Longue. Va partir d'aquesta chaise longue neoclàssica. 

Odalisca con pantalón rojo, aquest quadre va ser pintat per Henri Matisse durant la seva estada a la Alhambra (Granada), va pintar una sèrie de quadres mostrant la vida allà.

Sueño desnudo de Henri Matisse

Prenent com a exemple aquestes obres podem veure com la chaise longue a estat des de sempre un moble relacionat a una determinada classe social, una classe social alta la qual, com em dit abans, podia prendre’s el luxe d’estirar-se sobre aquesta en qualsevol hora del dia. Era un moble simbòlic d’exclusivitat en un espai, el qual es destinava a las reunions i al descans dels individus de la casa.

La butaca allargada: Chaise Longue

El terme chaise longue prové del francès i significa, literalment, butaca llarga, és un tipus de sofà amb forma de cadira que consta d’una prolongació lo suficientment llarga com per poder subjectar les cames, les quals es recolzen just a sobre d’aquesta prolongació. 

Chaise Longue del segle XIX