La “chaise longue” es troba en diferents moments de la història, com a moble en sí, que forma part de tot un decorat, gravat en les nostres ments. Tots podem recordar la típica imatge de l’emperador romà reposat sobre una butaca allargada, coronat amb la fulla de llorer y vestit amb la toga blanca, el qual esta bevent d’una gran copa de vi. L’emperador es troba còmode, reposat sobre aquest moble i des del qual observa tot allò que l’envolta. Per tant, a la “chaise longue” li podem atribuir un caràcter distintiu, d’exclusivitat, com a moble. Qui tenia temps per reclinar-se a llegir, a conversar amb amics o bé a escoltar opera sobre aquesta butaca, era, sens dubte, un individu sofisticat, que simplement no necessitava utilitzar les hores de llum del dia per treballar, sinó que es podia permetre certs luxes com aquests, o inclús a vegades molts més.
Antonia Fraser, en el seu llibre; Marie Antoniette: the journey, senyala que aquesta en el seu palau del Petit Trianon a Versailles, la reina tenia 10 chaise longue pels seus amics i una molt especial, que va dur amb ella fins el seu empresonament, en la qual hi descansava tots els dies.
La mitologia índia mostra, per altre banda, al Visnu, déu de l’univers, reclinat sobre un llit de dia i sobre la gran serp Ananta; ell mira tranquil l’oceà de llet que representa l’equilibri i l’ordre absolut del cosmos. Aquesta imatge d’aquest déu reclinat, dormint en un llit de dia és senyal de la seva transcendència i estat de Nirvana. Amb aquesta representació es fa referència a la forma d'estirar-se sobre la "chaise-longue".
És un disseny simple i ergonòmic, i va ser una peça que va definir durant varies etapes històriques el centre social de la llar. És una peça central en qualsevol espai que convidi a la conversació, ens convida a gaudir d’una migdiada, una lectura, o simplement d’una breu estada en plena sala d’estar.
Chaise Longue en l'art
Escultura de Paulina Bonaparte, germana de Napoleó Bonaparte, creada per l'escultor Cànova
Desnudo de Madameoiselle O'Murphy, quadre de François Boucher, pintor de l'època del Rococó francés.
Josefina Bonaparte, va ser retratada per Jacques-Louis David, pintor del Neoclassicisme.
Aquest quadre va ser el que va inspirar a Le Corbusier per crear la seva famosa Chaise Longue. Va partir d'aquesta chaise longue neoclàssica.
Odalisca con pantalón rojo, aquest quadre va ser pintat per Henri Matisse durant la seva estada a la Alhambra (Granada), va pintar una sèrie de quadres mostrant la vida allà.
Sueño desnudo de Henri Matisse
Prenent com a exemple aquestes obres podem veure com la chaise longue a estat des de sempre un moble relacionat a una determinada classe social, una classe social alta la qual, com em dit abans, podia prendre’s el luxe d’estirar-se sobre aquesta en qualsevol hora del dia. Era un moble simbòlic d’exclusivitat en un espai, el qual es destinava a las reunions i al descans dels individus de la casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario