PANELL FINAL

En el panell final de representació de tota la informació recopilada durant el seminari, i redactada en aquest blog, he dividit la informació en dues parts, que surten de la part central, on es troben les dues imatges:

-       En la part inferior del panell, hi apareixen dues columnes, en cada una d’elles hi han imatges que representen l’evolució, els precedents i els descendents de (en el cas de les meves imatges), la Chaise Longue de Le Corbusier, i les estructures de construcció dels gratacels de Chicago (iguals en el disseny de mobiliari).

-       En la part superior hi han dues columnes, en cada una d’elles apareixen imatges de Le Corbusier, i de Chicago. Els dos títols de cada columna són: Estructures i Ergonomia. He triat aquests dos apartats perquè son els grans punts en comú entre les dues imatges, allò que les uneix, mentre que m’he centrat en la representació d’allò que les diferencia en l’apartat de baix d’evolució històrica, context i descendents, on podem veure que cada una segueix un camí diferent, tot i que en molts casos iguals, com és sempre en el cas de la utilització de les estructures metàl·liques per resoldre problemes en el disseny i l’arquitectura.

Chicago abans de l'incendi - Cases de fusta Balloon Frame

S’anomena Ballon Frame a un tipus de construcció de fusta característic dels Estats Units, consisteix en la substitució de les tradicionals bigues i pilars de fusta, per una estructura de llistons més fins i nombrosos, aquests són més manejables i poden clavar-se entre sí. Aquesta tipologia constructiva produeix edificis (normalment cases d’una o dues plantes) més lleugers i fàcils de construir.

Aquesta tipologia constructiva va sorgir als Estats Units durant el segle XVIII, com a adaptació de les vivendes de fusta europees, als mitjans disponibles en aquella època.

A través de l’alleugeriment de les peces de l’estructura, es van aconseguir substituir les juntes de fusteria, que eren excessivament complicades de realitzar per personal no qualificat, per en el seu lloc, fer ús de simples claus.

La ciutat de Chicago és a la que se li atribueix el desenvolupament del sistema constructiu del ballon frame, al voltant del 1832

American Gothic, Gran Wood

És una de les obres més conegudes del pintor americà Grant DeVolson Wood. El quadre va ser exposat per primera vegada al Museu d’Art de Chicago, i allà segueix actualment.

El quadre mostra a un granger sostenint un trident i a una dona, tots dos davant d’una cosa construïda amb fusta (tècnica del ballon frame) d’estil gòtic.

MOVIMENT MODERN – Arquitectura i disseny

El Moviment Modern és un estil principalment arquitectònic, però que també s’extén en l’àmbit del disseny. Sorgeix a principis del segle XX, aquest moviment considerava a la raó i la funcionalitat com els únics organitzadors vàlids dels espais humans. El Moviment Modern en l’arquitectura va formar part dels moviments d’avantguarda, els quals a principis del segle XX, van intentar renovar l’art. Aquesta renovació radical va formar part d’un esperit revolucionari de l’Era Moderna (1750-1950), en la qual la seva última etapa va ser la industrialització. 

Es considerava que l’estètica era el resultat d’una metodologia racional, per tant, aquesta estètica era prèvia al procés de disseny i es generava dins de la cultura de la industrialització.

L’estil més marcat d’aquest moviment va ser conseqüència d’una reacció a l’ornament i la conseqüent tendència a un estil purista que exigia plans blancs i finestres en tota l’amplada. Un dels lemes d’aquest moviment, promogut per Le Corbusier, era el que afirmava que una casa havia de ser “una màquina d’habitar”. Els majors representants d’aquest estil tan racional, entenien que l’arquitectura i el disseny del Moviment Modern, representaven un “estil internacional”, tot i que després va assolir trets particulars i característics a diferents països com els Estats Units, Argentina i Brasil.

Un dels grans antecedents d’aquest moviment, dins de l’àmbit arquitectònic, però també conseqüentment en l’àmbit del disseny, es l’estil de L’Escola de Chicago. La reconstrucció de la ciutat de Chicago després de l’incendi de 1871, va permetre dissenyar amb total llibertat, edificis de moltes plantes d’alçada – gratacels –.

Característiques d’aquest moviment, en l’àmbit del disseny i l’arquitectura:

-       La principal exigència en la construcció d’un edifici o en la creació de mobiliari, és assolir la major utilitat possible.

-       Els materials i el sistema constructiu emprats han d’estar completament subordinats a aquesta exigència primària.

-       La bellesa consisteix en la relació directa entre l’edifici/objecte i la seva finalitat, en l’ús racional dels materials i en l’elegància del sistema constructiu.

-       En l’estètica d’aquest moviment, cap detall val per si mateix, sinó com a part necessària del conjunt. Lo que funciona bien, es bello.

Disseny industrial del moviment modern

-       El taller de mobles de la Bauhaus:

Dins del taller de mobles de la Bauhaus, hi havia l’esperit de fabricar mobles de disseny capaços de ser realitzats en sèrie. Dins l’escola donaven un curs preliminar on ensenyaven als alumnes a treballar els materials, el color i la forma. El major exponent en el disseny de cadires en aquesta escola d’Alemanya, va ser Marcel Breuer, el qual va popularitzar la utilització de l’estructura tubular en el disseny de cadires (tot i no ser el primer en utilitzar-la). D’aquesta escolta també destaca el creador d’una de les cadires modernes més coneguda, i que provablement més unitat d’aquesta s’han venut, Mies Van der Rohe, i la seva Cadira Barcelona o la Brno.

-       Las cadires de Le Corbusier:

Tot i que no va realitzar un gran nombre de cadires i butaques, va crear altres mobles com la seva butaca cub, dissenyada el 1928, que va suposar una gran aportació al disseny de mobiliari modern.

Dins l’àmbit de Le Corbusier, també destaca el dissenyador René Herbest.

· El primer disseny que va crear Le Corbusier juntament amb altres dissenyadors, va ser la Cadira LC1, presentada el 1928. Aquesta cadira tenia un suport ajustable en altura, que permetia a l’usuari triar la postura més còmode.

· Altres dels disseny més reconeguts de Le Corbusier han estat els LC2, LC3 i LC5, sofàs de 1, 2 i 3 plaçes, pensats per revolucionar la fabricació en sèrie de mobles moderns. 

-       Els dissenyadors escandinaus:

Tapiovaara, Alvar Aalto y Arne Jacobsen, son uns dels dissenyadors escandinaus més destacats. Els seus dissenys tenen en comú el gust per el disseny orgànic, el qual es recolza principalment sobre la fusta laminada, que va ser un material del qual la seva tècnica de producció va evolucionar a passos de gegant, ja que cada cop es podien aconseguir formes més radicals amb aquest. 

Manifestos de Le Corbusier - Arquitectura Moderna

Estética del ingeniero arquitecto

Le Corbusier va publicar aquest manifest en un moment en que, per ell, l'arquitectura estava en plena decadència. Però també era un moment en que va començar a sorgir una nova arquitectura inspirada y basada en la cultura de la màquina. El que vol transmetre Le Corbusier amb aquest manifest és que l’objectiu de l’arquitecte es combinar las imatges de les màquines amb les grans obres arquitectòniques: és això per ell l’arquitectura moderna.

En aquest moment, degut a la decadència de l’arquitectura, l’enginyer, gràcies al seu coneixement de la màquina, es capaç d’assolir l’harmonia, ens posa en acord amb les lleis de l’Univers. Gràcies al càlcul, els enginyers utilitzen formes geomètriques , primàries, que son las que el nostre ull és capaç d’apreciar amb claredat, sota la llum.

Els problemes de la construcció moderna s’han de resoldre a través de formes geomètriques. La planta és el que genera qualsevol projecte, sense ella tot és un caos. La planta es l’essència de la creació, del projecte en sí. És allò nou que l’arquitecte a de trobar, tant a nivell de llar com a nivell urbanístic.

Amb aquest manifest, l’arquitecte ens expressa que, sota el seu punt de vista, ens trobem en una nova època, la qual comporta amb sí mateixa un nou esperit, que és aquest esperit el que crea noves obres a través d’un nou mecanisme: la producció industrial. La casa és una màquina per viure. Per assolir la perfecció en l’arquitectura s’han d’establir uns estàndards, els quals es poden establir mitjançant l’experimentació.

Es per això que el que ens vol dir és que hem de recórrer a la producció en sèrie, la qual es basa en l’experiència.

Per arribar a la idea de Casa-Maquina, hem d’eliminar de les nostres ments tots els conceptes anteriors respecte a l’arquitectura de la llar. 

En aquestes imatges es veu el concepte de casa-maquina de Le Corbusier, on alhora veiem aplicat el concepte de producció seriada. Gràcies a aquesta el seu mobiliari es reprodueix en massa, i en una mateixa vivenda, ens permet tenir dues butaques iguals, més d'una Chaise-Longue, i tipologies d'armaris iguals.

Cinco puntos sobre una nueva arquitectura

Le Corbusier i el seu cosí, Pierre Jeanneret, van escriure aquest manifest després d’anys d’experiències i pràctiques sobre el terreny de la construcció. Volen definir un nou mètode de construir, que pugui ser útil per fer, des de la casa més petita, fins a un palau de grans dimensions.

Proposen separar les parets que porten el pes, d’aquelles que no suporten res. Entren en funcionament els suports independents. Aquest suports s’aixequen directament des del terreny, els metres que facin falta, de manera que eleven la planta baixa. D’aquesta forma aconsegueixen generar un nou espai per la casa, enjardinat, i protegeixen a aquesta dels factors externs del terreny com la humitat, a la vegada que augmenten la llum natural en les habitacions de las plantes de dalt. També guanyen una altre superfície amb la construcció de les teulades planes, les quals passen a formar part de la casa: sostre-terrassa, sostre-enjardinat. Aquestes teulades de formigó, degut al material que absorbeix la humitat, donen la possibilitat de plantar en ells arbres i fer que l’aigua flueixi. D’aquesta forma es converteix en el jardí preferit de tota la casa.

El sistema de suport, subjecta els pisos des del terra fins a la teulada. Eliminen les parets mestres i apliquen a la casa, membranes. Això permet una absoluta llibertat en l’estructura de la planta, la qual era l’essència de Le Corbusier en el projecte.

La finestra apaïsada es converteix en el focus principal de la llum de la casa, fent ús del mètode de la finestra corredissa que va d’un recolzament a un altre, en cada pis. D’aquesta forma les habitacions queden il·luminades per igual i contenen més llum a través de finestres altes.

La façana sobresurt dels suports de l’edifici/casa i, per tant, no tenen una funció d’elements de suport, es per això que les finestres es poden distribuir de forma lliure. La façana assoleix una construcció lliure, adaptable a tot tipus de vivendes, des de cases amb finestres de 10 metres, fins a palaus amb finestrals de 200 metres.

Arquitectura: Gratacels de Chicago - Le Corbusier

A Chicago una de les innovacions de l'època, després del gran incendi i dins de l'ambit de l'arquitectura, va ser l'ús de formigó com a suport o ciment de les construccions. La generació d'arquitectes de Chicago van imposar també les finestres extenses horitzontalment; aquestes podien tenir ara les dimensions que es volguessin, ja que les parets ja no eren murs de càrrega, sinó que ho eren els pilars de formigó, que subjectaven tota l'estrctura de l'edifici.

Aquestes innovacions a nivell arquitectònic, que no s'havien dut a terme fins aquell moment, van permetre la supressió d'elements decoratius tradicionals, afavorint així la imposició de superfícies de vidre, i creant un equilibri estètic entre línies horitzontals i verticals.

Aquest nou mètode constructiu era bastant costós, però tenia un gran ventall d’avantatges, respecte la forma de construir anterior. Les parets eren fines i quedaven repenjades dels marcs d’acer; per tant, els pisos també es penjaven fàcilment. Las parets exteriors ja no eren part del suport de l’edifici, i es per això que hi havia un lliure ús de la façana – es va optar principalment per l’ús de grans finestrals.

Els gratacels d’aquesta gran ciutat, concretament un dels primers, el “Home Insurance Building”, situat a la cantonada dels carrers LaSalle i Adams, es va convertir en la “llavor” d’una nova arquitectura en ple creixement. 

La intenció principal dels arquitectes era crear un nou tipus d'edificis protegits a possibles agents externs – van tenir especialment en conte l’incendi que havien viscut – amb aquest clar objectiu, eleven tot l’edifici una planta per damunt, de tal manera que las vivendes comencen a partir de la primera planta.

Le Corbusier es va donar a conèixer, i de fet es coneix actualment, com un dels grans mestres de l’arquitectura moderna. Però, havent parlat anteriorment dels arquitectes de Chicago, i dels seus nous mètodes constructius, emprats en la construcció de gratacels, ens hauríem de preguntar; ¿Va ser Le Corbusier un arquitecte novedós en l’època? ¿Va crear un nou tipus d’arquitectura, no vist fins ara?

La resposta aquests tipus de preguntes es no, si bé va ser un gran arquitecte i enginyer (dissenyador), però cal a dir que en l’àmbit arquitectònic – també en molts aspectes del disseny de mobiliari – no va crear pas un nou mètode d’elaboració i construcció.

Com ve ens diu Le Corbusier en el seu manifest: “Cinc punts sobre una nova arquitectura”, redactat l’any 1926 juntament amb el seu cosí Pierre Jeanneret, ens marca unes pautes sobre una nova arquitectura, novedós en el moment, la qual podem veure que conté unes solucions constructives i estètiques exactament igual a les emprades a Chicago, després del gran incendi, per els arquitectes d’aquella època, abans del 1900.

En aquest manifest, on deixa clares les seves idees sobre l’arquitectura que s’ha de crear, dóna molt d’èmfasi a allò que van descobrir els arquitectes de Chicago, la utilització de murs de formigó com a elements de subjecció de l’edifici, la qual cosa dona possibilitat a tenir aquesta gran llibertat estètica i constructiva de la façana – aspecte considerat pels arquitectes de Chicago, i molt destacat en el manifest i en les obres en general, de Le Corbusier.

La Villa Savoye de Le Corbusier, es un clar exemple d'edifici en que l'element estructural que el subjecta son els pilars. Com en els gratacels de Chicago, veiem com aquests subjectes tot el conjunt permeten una gran llibertat formal a la façana, a la qual Le Corbusier i posa aquests finestrals que iluminen per igual tot l'inetrior de le vivenda. 

La vivenda es troba clarament elevada, respecte al terreny, i per tant, esta protegida d'agents externs del mateix terra (una altre similitud amb l'escola de Chicago)

Altres exemples d'obres arquitectòniques de Le Corbusier:

Chaise Longue – Mobiliari Chicago 1870

Tant el mobiliari funcional de Chicago com la Chaise Longue de Le Corbusier, neixen com a alternativa a el que ja s’està fent o s’ha fet en aquell moment. Els dos tipus de mobiliaris utilitzen un nou material, i un nou sistema de producció, amb un mateix objectiu; crear mobles funcionals, destinats a la màxima comoditat i satisfacció de l’usuari, però amb la diferència de que la cadira regulable i la butaca plegable van més enllà respecta a aquest objectiu ergonòmic. Estudien totes les possibles postures ergonòmiques de l’usuari i fan que aquests objectes sigui regulables i adaptables a totes aquestes, d’aquesta forma la comoditat augmenta.

En quan a el que impulsa a la creació d’aquests nous productes la diferència principal entre els dos es que els mobles de Chicago sorgeixen després del gran incendi, per tant, es creen com a una nova necessitat imprescindible per poder reconstruir la ciutat i continuar amb l’expansió d’aquesta, a més es creen amb més urgència degut al problema que es va tenir abans de l’incendi pel material utilitzat amb els anteriors mobles i cases; tot de fusta.

Quin d’aquests mobles va suposar un boom més important en la seva aparició?

Podríem dir que la cadira regulable i plegable de Chicago seria un precedent a el que va ser posteriorment la Chaise Longue de Le Corbusier. A Chicago es va crear un disseny que va suposar un nou avenç per la societat d’aquell moment en quan a una nova forma de subsistir, en canvi, la Chaise Longue de Le Corbusier va suposar una nova modalitat d’objecte en quan a el seu valor estètic, com a precedent del mobiliari modern; va crear un objecte estèticament definit per línies rectes, ja que fins el moment el mobiliari estava creat a base d’elements decoratius. 

Semblançes:

· Materials innovadors

· Nova forma de producció

· Nova modalitat de seure, descansar

· Elements estructurals i material a la vista

· Seguits d’un nou estil en l’arquitectura

Escola de la Bauhaus

Edifici de l'Escola Bauhaus, a Alemanya

La Staatliche Bauhaus (Casa de la Construcció Estatal) o simplement la Bauhaus, va ser l’escola de disseny, art i arquitectura fundada l’any 1919 per Walter Gropius a Weimar, Alemanya. La Bauhaus va definir les bases normatives i patrons de el que avui en dia coneixem com a disseny industrial i gràfic. L’escola va establir els fonaments acadèmics sobre els quals es va basar una de les tendències predominants de la nova Arquitectura Moderna, va incorporar una nova estètica que introduïa tots els àmbits de la vida quotidiana; des de la cadira en la que seiem, fins a la pagina la qual estem llegint, Heinrich von Eckardt.

L’estil Bauhaus tenia com a objectiu dissenyar per tal de crear mobles de baix pressupost (disseny disponible i assequible per tots els nivells socioeconòmics), introduint elements d’enginyeria. Pretenia que els objectes d’ús quotidià assolissin el nivell que posseïen la pintura i l’escultura. Per tal d’aconseguir allò que es proposava, va introduir en les seves creacions, en l’àmbit del disseny industrial concretament, el metall i va desenvolupar un sentit pràctic que permetia utilitzar els avenços tecnològics en la fabricació de mobles. Els principals fonaments d’aquest estil, els quals podem veure reflectit en tot els productes creats per dissenyadors d’aquesta escola, són:

· El trencament amb tot allò tradicional i amb estils preestablerts.

· El predomini de la funció sobre la forma.

· La interrelació entre, per una banda, l’arquitectura i el disseny, i, per altre banda, les ciències aplicades.

· L’adequació de l’habitatge i el mobiliari a els recursos i necessitas humanes.

Obres de la Bauhaus, contemporànies a la Chaise Longue de Le Corbusier: En totes veiem com s'utilitzen les mateixes tècniques de tractament del material, en especial el tubular metàl·lic el qual gràcies a la seva propietat plàstica, es pot corbar aconseguint noves formes que permeten dissenys com aquests.

Cadira B3, 1925, Marcel Breuer

Cantilever Chair, 1927, Mies Van der Rohe

Taula auxiliar E-1024, 1928, Eileen Gray

Cadira Barcelona, 1929, Mies Van der Rohe

Aquests dissenys van perdurar al llarg del temps, i els podem adquirir de fet actualment, gràcies a la seva comoditat i a la simplicitat i perfecció de les seves línies.

El rebuig a la ornamentació i el predomini de les línies geomètriques és el tret distintiu dels mobles creats per aquesta escola. El disseny Bauhaus busca un canvi en la societat i en las formes de producció, a través de la creació d’una nova estètica, que aconsegueixen imposar en el segle XX, i que, com ja em dit, sobreviu fins i tot en el present.