A Chicago una de les innovacions de l'època, després del gran incendi i dins de l'ambit de l'arquitectura, va ser l'ús de formigó com a suport o ciment de les construccions. La generació d'arquitectes de Chicago van imposar també les finestres extenses horitzontalment; aquestes podien tenir ara les dimensions que es volguessin, ja que les parets ja no eren murs de càrrega, sinó que ho eren els pilars de formigó, que subjectaven tota l'estrctura de l'edifici.
Aquestes innovacions a nivell arquitectònic, que no s'havien dut a terme fins aquell moment, van permetre la supressió d'elements decoratius tradicionals, afavorint així la imposició de superfícies de vidre, i creant un equilibri estètic entre línies horitzontals i verticals.
Aquest nou mètode constructiu era bastant costós, però tenia un gran ventall d’avantatges, respecte la forma de construir anterior. Les parets eren fines i quedaven repenjades dels marcs d’acer; per tant, els pisos també es penjaven fàcilment. Las parets exteriors ja no eren part del suport de l’edifici, i es per això que hi havia un lliure ús de la façana – es va optar principalment per l’ús de grans finestrals.
Els gratacels d’aquesta gran ciutat, concretament un dels primers, el “Home Insurance Building”, situat a la cantonada dels carrers LaSalle i Adams, es va convertir en la “llavor” d’una nova arquitectura en ple creixement.
La intenció principal dels arquitectes era crear un nou tipus d'edificis protegits a possibles agents externs – van tenir especialment en conte l’incendi que havien viscut – amb aquest clar objectiu, eleven tot l’edifici una planta per damunt, de tal manera que las vivendes comencen a partir de la primera planta.
Le Corbusier es va donar a conèixer, i de fet es coneix actualment, com un dels grans mestres de l’arquitectura moderna. Però, havent parlat anteriorment dels arquitectes de Chicago, i dels seus nous mètodes constructius, emprats en la construcció de gratacels, ens hauríem de preguntar; ¿Va ser Le Corbusier un arquitecte novedós en l’època? ¿Va crear un nou tipus d’arquitectura, no vist fins ara?
La resposta aquests tipus de preguntes es no, si bé va ser un gran arquitecte i enginyer (dissenyador), però cal a dir que en l’àmbit arquitectònic – també en molts aspectes del disseny de mobiliari – no va crear pas un nou mètode d’elaboració i construcció.
Com ve ens diu Le Corbusier en el seu manifest: “Cinc punts sobre una nova arquitectura”, redactat l’any 1926 juntament amb el seu cosí Pierre Jeanneret, ens marca unes pautes sobre una nova arquitectura, novedós en el moment, la qual podem veure que conté unes solucions constructives i estètiques exactament igual a les emprades a Chicago, després del gran incendi, per els arquitectes d’aquella època, abans del 1900.
En aquest manifest, on deixa clares les seves idees sobre l’arquitectura que s’ha de crear, dóna molt d’èmfasi a allò que van descobrir els arquitectes de Chicago, la utilització de murs de formigó com a elements de subjecció de l’edifici, la qual cosa dona possibilitat a tenir aquesta gran llibertat estètica i constructiva de la façana – aspecte considerat pels arquitectes de Chicago, i molt destacat en el manifest i en les obres en general, de Le Corbusier.
La Villa Savoye de Le Corbusier, es un clar exemple d'edifici en que l'element estructural que el subjecta son els pilars. Com en els gratacels de Chicago, veiem com aquests subjectes tot el conjunt permeten una gran llibertat formal a la façana, a la qual Le Corbusier i posa aquests finestrals que iluminen per igual tot l'inetrior de le vivenda.
La vivenda es troba clarament elevada, respecte al terreny, i per tant, esta protegida d'agents externs del mateix terra (una altre similitud amb l'escola de Chicago)
Altres exemples d'obres arquitectòniques de Le Corbusier:
No hay comentarios:
Publicar un comentario