Tant el mobiliari funcional de Chicago com la Chaise Longue de Le Corbusier, neixen com a alternativa a el que ja s’està fent o s’ha fet en aquell moment. Els dos tipus de mobiliaris utilitzen un nou material, i un nou sistema de producció, amb un mateix objectiu; crear mobles funcionals, destinats a la màxima comoditat i satisfacció de l’usuari, però amb la diferència de que la cadira regulable i la butaca plegable van més enllà respecta a aquest objectiu ergonòmic. Estudien totes les possibles postures ergonòmiques de l’usuari i fan que aquests objectes sigui regulables i adaptables a totes aquestes, d’aquesta forma la comoditat augmenta.
En quan a el que impulsa a la creació d’aquests nous productes la diferència principal entre els dos es que els mobles de Chicago sorgeixen després del gran incendi, per tant, es creen com a una nova necessitat imprescindible per poder reconstruir la ciutat i continuar amb l’expansió d’aquesta, a més es creen amb més urgència degut al problema que es va tenir abans de l’incendi pel material utilitzat amb els anteriors mobles i cases; tot de fusta.
Quin d’aquests mobles va suposar un boom més important en la seva aparició?
Podríem dir que la cadira regulable i plegable de Chicago seria un precedent a el que va ser posteriorment la Chaise Longue de Le Corbusier. A Chicago es va crear un disseny que va suposar un nou avenç per la societat d’aquell moment en quan a una nova forma de subsistir, en canvi, la Chaise Longue de Le Corbusier va suposar una nova modalitat d’objecte en quan a el seu valor estètic, com a precedent del mobiliari modern; va crear un objecte estèticament definit per línies rectes, ja que fins el moment el mobiliari estava creat a base d’elements decoratius.
Semblançes:
· Materials innovadors
· Nova forma de producció
· Nova modalitat de seure, descansar
· Elements estructurals i material a la vista
· Seguits d’un nou estil en l’arquitectura
No hay comentarios:
Publicar un comentario